Entrevista a Her Only Presence
Entrevista a Her Only Presence/Luis Cifre per Raquel Ruiz Diego, cap de la promotora barcelonesa Tramando Producciones.
Luis Cifre és el cap pensant rere Her Only Presence, banda que completen Víctor Jiménez i Rafa Rodríguez, ara Luis s'enfronta al nostre qüestionari i ens explica el seu viatge en aquests anys de música i els seus propers passos.
Fa 5 anys es descrivia The Hurt Process com un disc amb so lo-fi, compensat amb cançons de bellesa intensa. Amb You´re never back han arribat a dir que uniu l'essència del post rock de Explosions in the sky, amb el dinamisme de Mineral o Penfold... quin nivell! No? Creus que influeix el fet d'haver treballat amb Chris Crisci?
Buah, quin afalac quan vam veure crítiques amb el de Explosions! Doncs la veritat és que quan vam començar a tocar com a banda, amb el Rafa i el Víctor, vam decidir que HOP fos en major mesura una Banda en lloc d'un projecte acústic/solitari, les principals referències (pels gustos comuns dels tres) eren sense cap dubte bandes com a Mineral, The Appleseed Cast o Thursday. Així que per al disc, des del primer moment vam pensar en Chris Crisci (The Appleseed Cast) pel mastering i no ens vam poder treure aquesta idea del cap. Crec que va ser un gran encert, tenia molt sentit, ens va ajudar bastant i no va fer falta explicar-li massa el que buscàvem, ja que el resultat que buscàvem és el que sempre hem vist en els seus discos. Per tant tot encaixava.
Com és tenir el recolzament d'Engineer Records? Quina diferència hi ha amb quan no hi havia ningú darrere?
El de Engineer va ser genial, estaven en el meu TOP 5 de segells que m'haguessin agradat per treure el disc, i ens van donar molta confiança ja que a Espanya no haguéssim trobat a ningú que ho fes, i és una cosa que sempre desanima molt. Des del principi s'ho han treballat molt, segueixen treballant i es nota que estan enamorats de nosaltres i que el que busquen en bandes com la nostra està més enllà dels diners. Crec que té molt sentit entrar en un segell pels gustos dels seus seguidors més que pel que el nom que el segell suposi. Un segell que havia tret el disc de The Moirai (ex-Penfold), o gent com Hot Water Music, Jonah Matranga, no podia fallar. La diferència, al nivell al que estem nosaltres, no és molta, ja que el segell està a UK/USA i nosaltres a Espanya, aquí la promo i els concerts ho portem nosaltres igualment, com sempre, i ja sabeu com està el panorama, així que seguim menjant-nos els mocs, també és veritat que passem molt de tot el circ. Per més inri, per les nostres situacions personals/laborals amb prou feines tenim temps per tocar a Barcelona, ja no et dic fora d'Espanya...
Hem vist que treuràs un split, amb qui, amb qui, amb qui?
Jajajaj, ja es pot dir! El grup es diu Moyra i són "nous", tenen 2 temazos que us asseguro deixaran alucinats a més d'un/a. I tenim unes ganes enormes de tenir-ho ja a les nostres mans i que vosaltres ho escolteu!
Han passat diferents persones per la formació de HOP, què és el que van aportar al grup? I com és treballar ara amb Víctor i Rafa?
Sí, encara que en principi HOP va néixer com alguna cosa que anava a fer jo solet amb la meva acústica, ja sabeu: la cabra tira a la muntanya. Sempre havia tocat en grup, en elèctric i sempre que ha sorgit la possibilitat amb HOP de tirar a l'elèctric, m'he deixat portar. Amb l'Antu Saltor i l'Alberto Polo ja va passar allà pel 2007, a la que ens despistàvem, estàvem fent cançons instrumentals. Ara, amb el Víctor i el Rafa està passant més del mateix, cosa que m'encanta. Com ells són molt cracks, per a mi a l'hora de compondre suposa un repte. Intento portar temes que no els avorreixin, no solen ser molt llargs i busco no repetir cap part, intento que les guitarres respirin, que donin joc a la manera en què el Rafa toca la bateria, que tinguin moments d'intensitat perquè el Víctor balli una mica i es foti malbé el coll, i que sobretot tinguin bellesa i dinàmica que és el que més busco ara mateix. Així que això és el que es pot esperar de nosaltres.
Deixant de costat a nivell tècnic i logístic, com de diferent és per a tu tocar sol o amb la banda?
MOLT. No té res a veure, són diferentes textures buscant un mateix resultat, tant és així que no hi ha cap tema que toqui amb banda i en solitari. Els temes són totalment diferents. De fet la majoria dels temes que toco amb banda, sobretot els més actuals, no tindrien cap sentit si intentés tocar-los només amb l'acústica. M'agraden els dos vessants, clar que sí, i segueixo composant temes que són acústics, per a mi sol i que no tenen res a veure amb el HOP d'ara però sí amb el HOP del 2005. Així que, o toco amb banda, o toco en solitari. Però en principi, excepte excepcions que em motivin molt com la del dia 22 amb Tim Easton, HOP és ara una banda de post indie rock cincuentero neocore emocional dels 80, i els temes antics o acústics queden vetats de tot directament fins a un nou avís.
Objectius 2012?
Treure el split, i molaría molt treure un EP abans que acabi l'any amb 5/6 temes més. Per demanar: m'encantaria sortir d'una puta vegada a tocar fora d'Espanya, però no pinta que anem a tenir el temps necessari per fer-ho.
Objectius 2015? ;)
Estàs de coña? Casar-me i tenir fills.
Ens avances una mica del que veurem el proper día 22?
Doncs a veure, jo sortiré a donar-ho tot; hi haurà temes dels 3 discos anteriors i algun tema que es deixa tocar de l'últim disc. Pot ser que hi hagi algun temilla inèdit/nou també. I, encara que mai toco versions per no fotre-les, és molt possible que toqui una de Rivulets que em fa especial il·lusió. Bé, i veurem a Tim Easton! Què més voleu? Aquí ens les veiem! Merciiiiiii :-)
Podreu veure a Her Only Presence amb Tim Easton el proper dijous 22 a la sala Rocksound de Barcelona. Més detalls: http://www.facebook.com/
Comentaris