Vivalaguerra !
Alhora de parlar del panorama nacional espanyol, i sempre desde un punt de vista personal, es innevitable dir que standstill segueixen estant un pas per davant de tota la resta de grups de la península, i això es pot dir més enllà de pensar si les cançons són millors o pitjors, sino per un resultat global que és impossible que deixi indiferent a qualsevol.
Si repasem una mica la trajectoria del grup català, partint dels seus inicis mes lligats al hardcore com "the ionic spell" o el brillant "memories collector", trobem un punt d'inflexió a partir del seu disc acústic, encara en anglés, "the latest kiss". Seguidament ens arriba el disc en castellà anomenat "standstill", un disc que ens deixa un grapat de cançons repletes de tensió i mala llet continguda. Ara, la pregunta era que mes podien fer, i la resposta és clara i contundent: VIVALAGUERRA!. Un disc cuidat fins l'últim detall, destacant "porque me llamas a estas horas", "el porque de hablar solo" o la impressionant cançó "el presidente de la escalera". Unes lletres que arriben, obertes a interpretació, unes linies vocals que t'agafen desde el primer moment, linies instrumentals que et van apareixent i et persegueixen a cada escolta del disc, fan que VIVALAGUERRA sigui un dels treballs mes destacats del 2006 i que també ho serà en el 2007. Ara només falta que s'obri el telo i que trenquin el silenci com només ells ho poden fer.
Si repasem una mica la trajectoria del grup català, partint dels seus inicis mes lligats al hardcore com "the ionic spell" o el brillant "memories collector", trobem un punt d'inflexió a partir del seu disc acústic, encara en anglés, "the latest kiss". Seguidament ens arriba el disc en castellà anomenat "standstill", un disc que ens deixa un grapat de cançons repletes de tensió i mala llet continguda. Ara, la pregunta era que mes podien fer, i la resposta és clara i contundent: VIVALAGUERRA!. Un disc cuidat fins l'últim detall, destacant "porque me llamas a estas horas", "el porque de hablar solo" o la impressionant cançó "el presidente de la escalera". Unes lletres que arriben, obertes a interpretació, unes linies vocals que t'agafen desde el primer moment, linies instrumentals que et van apareixent i et persegueixen a cada escolta del disc, fan que VIVALAGUERRA sigui un dels treballs mes destacats del 2006 i que també ho serà en el 2007. Ara només falta que s'obri el telo i que trenquin el silenci com només ells ho poden fer.
Comentaris