divendres, 30 de març de 2012

Caudorella 2012



Ahir va començar la segona edició de les Jornades de Música Electrònica 2012 de Caudorella, que se celebren els dies 29, 30 i 31 de març i que tenen lloc en diferents escenaris de la ciutat de Barcelona.

Es tracta d'un lloc de trobada entre artistes, segells, distribuïdors i promotors per potenciar l'escena electrònica de Barcelona i Catalunya. 50 artistes i 40 segells discogràfics es donaran cita en els següents espais:

Convent de Sant Agustí, és el lloc escollit per a la Fira discogràfica. També albergarà conferències, presentacions i concerts de djs i live! les tardes de divendres 30 i dissabte 31.

L’Antic Teatre està destinat a concerts de djs i live! les tardes de divendres 30 i dissabte 31.

Freedonia és l'espai cultural que farà d'escenari pont amb els escenaris nocturns oferint concerts de djs i live!

La sala Moog i les dues sales d'Apolo es reparteixen el gruix d'artistes de les nits de dijous 29, divendres 30 i dissabte 31 amb els últims concerts de djs i live!

Escolta a Spotify la playlist de Caudorella


dilluns, 26 de març de 2012

Sigur Rós - Ekki Múkk

Primera pista del que serà el proper àlbum de Sigur Rós, "Valtari", que veurà la llum el proper 28 de maig:



dilluns, 19 de març de 2012

Entrevista a Her Only Presence

Entrevista a Her Only Presence/Luis Cifre per Raquel Ruiz Diego, cap de la promotora barcelonesa Tramando Producciones 


Luis Cifre és el cap pensant rere Her Only Presence, banda que completen Víctor Jiménez i Rafa Rodríguez, ara Luis s'enfronta al nostre qüestionari i ens explica el seu viatge en aquests anys de música i els seus propers passos. 

Fa 5 anys es descrivia The Hurt Process com un disc amb so lo-fi, compensat amb cançons de bellesa intensa. Amb You´re never back han arribat a dir que uniu l'essència del post rock de Explosions in the sky, amb el dinamisme de Mineral o Penfold... quin nivell! No? Creus que influeix el fet d'haver treballat amb Chris Crisci? 
Buah, quin afalac quan vam veure crítiques amb el de Explosions! Doncs la veritat és que quan vam començar a tocar com a banda, amb el Rafa i el Víctor, vam decidir que HOP fos en major mesura una Banda en lloc d'un projecte acústic/solitari, les principals referències (pels gustos comuns dels tres) eren sense cap dubte bandes com a Mineral, The Appleseed Cast o Thursday. Així que per al disc, des del primer moment vam pensar en Chris Crisci (The Appleseed Cast) pel mastering i no ens vam poder treure aquesta idea del cap. Crec que va ser un gran encert, tenia molt sentit, ens va ajudar bastant i no va fer falta explicar-li massa el que buscàvem, ja que el resultat que buscàvem és el que sempre hem vist en els seus discos. Per tant tot encaixava.

Com és tenir el recolzament d'Engineer Records? Quina diferència hi ha amb quan no hi havia ningú darrere? 
El de Engineer va ser genial, estaven en el meu TOP 5 de segells que m'haguessin agradat per treure el disc, i ens van donar molta confiança ja que a Espanya no haguéssim trobat a ningú que ho fes, i és una cosa que sempre desanima molt. Des del principi s'ho han treballat molt, segueixen treballant i es nota que estan enamorats de nosaltres i que el que busquen en bandes com la nostra està més enllà dels diners. Crec que té molt sentit entrar en un segell pels gustos dels seus seguidors més que pel que el nom que el segell suposi. Un segell que havia tret el disc de The Moirai (ex-Penfold), o gent com Hot Water Music, Jonah Matranga, no podia fallar. La diferència, al nivell al que estem nosaltres, no és molta, ja que el segell està a UK/USA i nosaltres a Espanya, aquí la promo i els concerts ho portem nosaltres igualment, com sempre, i ja sabeu com està el panorama, així que seguim menjant-nos els mocs, també és veritat que passem molt de tot el circ. Per més inri, per les nostres situacions personals/laborals amb prou feines tenim temps per tocar a Barcelona, ja no et dic fora d'Espanya...

Hem vist que treuràs un split, amb qui, amb qui, amb qui? 
Jajajaj, ja es pot dir! El grup es diu Moyra i són "nous", tenen 2 temazos que us asseguro deixaran alucinats a més d'un/a. I tenim unes ganes enormes de tenir-ho ja a les nostres mans i que vosaltres ho escolteu!

Han passat diferents persones per la formació de HOP, què és el que van aportar al grup? I com és treballar ara amb Víctor i Rafa? 
Sí, encara que en principi HOP va néixer com alguna cosa que anava a fer jo solet amb la meva acústica, ja sabeu: la cabra tira a la muntanya. Sempre havia tocat en grup, en elèctric i sempre que ha sorgit la possibilitat amb HOP de tirar a l'elèctric, m'he deixat portar. Amb l'Antu Saltor i l'Alberto Polo ja va passar allà pel 2007, a la que ens despistàvem, estàvem fent cançons instrumentals. Ara, amb el Víctor i el Rafa està passant més del mateix, cosa que m'encanta. Com ells són molt cracks, per a mi a l'hora de compondre suposa un repte. Intento portar temes que no els avorreixin, no solen ser molt llargs i busco no repetir cap part, intento que les guitarres respirin, que donin joc a la manera en què el Rafa toca la bateria, que tinguin moments d'intensitat perquè el Víctor balli una mica i es foti malbé el coll, i que sobretot tinguin bellesa i dinàmica que és el que més busco ara mateix. Així que això és el que es pot esperar de nosaltres.

Deixant de costat a nivell tècnic i logístic, com de diferent és per a tu tocar sol o amb la banda? 
MOLT. No té res a veure, són diferentes textures buscant un mateix resultat, tant és així que no hi ha cap tema que toqui amb banda i en solitari. Els temes són totalment diferents. De fet la majoria dels temes que toco amb banda, sobretot els més actuals, no tindrien cap sentit si intentés tocar-los només amb l'acústica. M'agraden els dos vessants, clar que sí, i segueixo composant temes que són acústics, per a mi sol i que no tenen res a veure amb el HOP d'ara però sí amb el HOP del 2005. Així que, o toco amb banda, o toco en solitari. Però en principi, excepte excepcions que em motivin molt com la del dia 22 amb Tim Easton, HOP és ara una banda de post indie rock cincuentero neocore emocional dels 80, i els temes antics o acústics queden vetats de tot directament fins a un nou avís.

Objectius 2012? 
Treure el split, i molaría molt treure un EP abans que acabi l'any amb 5/6 temes més. Per demanar: m'encantaria sortir d'una puta vegada a tocar fora d'Espanya, però no pinta que anem a tenir el temps necessari per fer-ho.

Objectius 2015? ;) 
Estàs de coña? Casar-me i tenir fills.

Ens avances una mica del que veurem el proper día 22? 
Doncs a veure, jo sortiré a donar-ho tot; hi haurà temes dels 3 discos anteriors i algun tema que es deixa tocar de l'últim disc. Pot ser que hi hagi algun temilla inèdit/nou també. I, encara que mai toco versions per no fotre-les, és molt possible que toqui una de Rivulets que em fa especial il·lusió. Bé, i veurem a Tim Easton! Què més voleu? Aquí ens les veiem! Merciiiiiii :-)



Podreu veure a Her Only Presence amb Tim Easton el proper dijous 22 a la sala Rocksound de Barcelona.  Més detalls: http://www.facebook.com/events/371323266230647/ 

Entrevista a Tim Easton

Entrevista a Tim Easton per Joan Andreu, cap de la promotora mallorquina Pecan Pie. 


Tim Easton torna. Tot just comença una gira europea de presentació dels dos discos apareguts al 2011: “Since 1966 Vol.1”, eminentment acústic i enregistrat en solitari, i “Beat The Band”, més elèctric i amb la banda The Freelan Barons. Dos discos, per cert, que marquen el seu retorn a la independència després de molts anys en el segell New West Records. Tim Easton estarà per Espanya entre el 21 i el 25 d’aquest mes de març amb concerts a València, Barcelona, Madrid i Palma. Em fa molta il·lusió entrevistar-lo; així que plantejo un grapat de preguntes i les hi envio per correu electrònic. La resposta és immediata, i amb dues observacions: “Estic a l’aeroport d’Atlanta esperant que surti l’avió cap a Brussel·les” i, al final de tot, “Escrit amb el polze dret a l’iPhone”. És la primera vegada que em responen una entrevista només amb un dit!

Constants gires per dos continents, i freqüents canvis de casa (Ohio, Los Angeles, Joshua Tree, Alaska i ara Nashville). Et sents com un peregrí?
Per a mi representa una mena d’educació global que no vaig tenir en el seu moment. No sempre ha estat fàcil, però sempre n'aprens. He dormit a bancs, a parcs públics, a Espanya per cert, i en els hotels més luxosos. He gaudit de tot. Encara em posa. Viatjar és el milor.

(Tim Easton va escriure el tema “Northbound” en el seu anterior disc “Porcupine” (2009, New West) com a resposta al tema “Southbound” del seu admirat músic de bluegrass Doc Watson). Northbourd o Southboud?
Bona aquesta! La meva fascinació per Alaska no és cap secret, per això vaig escriure “Northbound”. De totes formes, baixar al sud és fantàstic pel clima, sobretot quan provens d’Ohio. Si parlem del meu país, al sud és on hi ha la millor gent, la millor música i on m’ho passo millor. I una mica més enllà hi ha Cuba, d’on acabo d’arribar, amb tots aquells ritmes calents. En aquests moments agafaré un avió cap a l’est, però d’aquí no-res viatjaré cap al sud-oest, és a dir cap a Espanya.

De fet és la teva tercera visita a Mallorca. Què en treus d’aquestes visites a l’illa?
Sense cap dubte és un dels millors llocs de l’univers. Gent entranyable, les millors olives del món i les platges. Bé, tot això ja ho sabeu vosaltres.

Veient la teva carrera hi va haver uns anys en què et relacionaves molt amb altres artistes (Mark Olson, Lucinda Williams, Wilco,...) però darrerament ets un solitari. Com així?
Ja ja, tens raó, ara sóc un “lobo solitario” (en castellà a l’original). La veritat és que viatjar en solitari em proporciona més diners per pagar el lloguer de casa, però no és nou per a mi. Als 23 anys ja vaig viatjar sol per tot Europa, sense un dòlar a la butxaca, només amb la guitarra. Vaig tenir experiències molt fortes. Quasi em moro enverinat per alcohol en mal estat a Saragossa.

Què em dius de la paternitat? (Tim Easton va ser pare l’any passat per primera vegada)
Sóc bon pare. He descobert què hi vaig néixer. M’encanta. Marxar de casa és més dur ara, sort de l'Skype!

Ara que xerrem d’internet. Personalment m’era més excitant al principi. Ara amb Facebook, Twitter, Tumblr, Bandcamp, no ens sobrepassa una mica?
Totalment. No puc recordar totes les contrasenyes de tots els llocs. Encara no se perquè em varen cancel·lar el compte de Facebook i durant uns dies vaig sentir-me lliure, però aleshores vaig adonar-me que sense companyia de discs ni agents ho necessitava i vaig haver d’obrir un compte nou. De fet és genial per a aquestes coses. La meva nena es posa nerviosa si em veu que li dedico més temps a l’ordinador que a jugar amb ella, cosa que em va perfecte per limitar el temps que em passo davant la pantalla.

Què significa per a tu ser un artista independent?
Té a veure amb formar part d’una comunitat, una “lliga dels artistes”. També és sinònim de tenir una carrera i no ser flor d’un dia.

Segueixes la música d’avui en dia?
I tant! Mai no has de deixar d’escoltar música nova o la teva creativitat se'n ressentirà. M’agraden els artistes en funció del que transmeten en directe. Aaron Lee Tasjan, Joe Pug o Guillian Welch són alguns noms que em vénen al cap. Ara que visc a Nashville estic investigant a fons l’immens talent que hi ha en aquesta ciutat. Escoltar Nikki Lane és com utilitzar una màquina del temps. És el passat i el futur al mateix temps.

Democràcia. Crisi. El poder és del poble?
Com et comentava acabo d’arribar d’un viatge de dues setmanes a Cuba i he estat molt atent a tot el que va passar a Espanya amb el moviment dels indignats. Si t’he de donar una resposta curta et diria que sí, però amb una mica de discurs et diria que no les tinc totes en què l’expressió “el poble” vulgui dir una merda. Almenys al meu país. El fenomen Occupy Wall Street s’ha tornat avorrit, fins i tot pels més compromesos. Qui sap si més endavant tornarà a agafar força. Vaig registrar votants a l’estat d’Ohio anys enrere. Sé perfectament què és l’apatia.

Apàtic és precisament el que no és Tim Easton. Un home amb qui dóna gust parlar. Un cantautor i rodamón de veritat. Honest i sensible. 



Podreu veure a Tim Easton amb Her Only Presence el proper dijous 22 a la sala Rocksound de Barcelona.  Més detalls: http://www.facebook.com/events/371323266230647/  

dimecres, 7 de març de 2012

Beach House - "Myth"

Beach House acaba de publicar una nova cançó, "Myth", a la seva pàgina web. El nou disc, "Bloom", està previst pel 15 de maig a través del segell Sub Pop. Escolta la cançó a continuació: