Entrevista a Tim Easton

Entrevista a Tim Easton per Joan Andreu, cap de la promotora mallorquina Pecan Pie. 


Tim Easton torna. Tot just comença una gira europea de presentació dels dos discos apareguts al 2011: “Since 1966 Vol.1”, eminentment acústic i enregistrat en solitari, i “Beat The Band”, més elèctric i amb la banda The Freelan Barons. Dos discos, per cert, que marquen el seu retorn a la independència després de molts anys en el segell New West Records. Tim Easton estarà per Espanya entre el 21 i el 25 d’aquest mes de març amb concerts a València, Barcelona, Madrid i Palma. Em fa molta il·lusió entrevistar-lo; així que plantejo un grapat de preguntes i les hi envio per correu electrònic. La resposta és immediata, i amb dues observacions: “Estic a l’aeroport d’Atlanta esperant que surti l’avió cap a Brussel·les” i, al final de tot, “Escrit amb el polze dret a l’iPhone”. És la primera vegada que em responen una entrevista només amb un dit!

Constants gires per dos continents, i freqüents canvis de casa (Ohio, Los Angeles, Joshua Tree, Alaska i ara Nashville). Et sents com un peregrí?
Per a mi representa una mena d’educació global que no vaig tenir en el seu moment. No sempre ha estat fàcil, però sempre n'aprens. He dormit a bancs, a parcs públics, a Espanya per cert, i en els hotels més luxosos. He gaudit de tot. Encara em posa. Viatjar és el milor.

(Tim Easton va escriure el tema “Northbound” en el seu anterior disc “Porcupine” (2009, New West) com a resposta al tema “Southbound” del seu admirat músic de bluegrass Doc Watson). Northbourd o Southboud?
Bona aquesta! La meva fascinació per Alaska no és cap secret, per això vaig escriure “Northbound”. De totes formes, baixar al sud és fantàstic pel clima, sobretot quan provens d’Ohio. Si parlem del meu país, al sud és on hi ha la millor gent, la millor música i on m’ho passo millor. I una mica més enllà hi ha Cuba, d’on acabo d’arribar, amb tots aquells ritmes calents. En aquests moments agafaré un avió cap a l’est, però d’aquí no-res viatjaré cap al sud-oest, és a dir cap a Espanya.

De fet és la teva tercera visita a Mallorca. Què en treus d’aquestes visites a l’illa?
Sense cap dubte és un dels millors llocs de l’univers. Gent entranyable, les millors olives del món i les platges. Bé, tot això ja ho sabeu vosaltres.

Veient la teva carrera hi va haver uns anys en què et relacionaves molt amb altres artistes (Mark Olson, Lucinda Williams, Wilco,...) però darrerament ets un solitari. Com així?
Ja ja, tens raó, ara sóc un “lobo solitario” (en castellà a l’original). La veritat és que viatjar en solitari em proporciona més diners per pagar el lloguer de casa, però no és nou per a mi. Als 23 anys ja vaig viatjar sol per tot Europa, sense un dòlar a la butxaca, només amb la guitarra. Vaig tenir experiències molt fortes. Quasi em moro enverinat per alcohol en mal estat a Saragossa.

Què em dius de la paternitat? (Tim Easton va ser pare l’any passat per primera vegada)
Sóc bon pare. He descobert què hi vaig néixer. M’encanta. Marxar de casa és més dur ara, sort de l'Skype!

Ara que xerrem d’internet. Personalment m’era més excitant al principi. Ara amb Facebook, Twitter, Tumblr, Bandcamp, no ens sobrepassa una mica?
Totalment. No puc recordar totes les contrasenyes de tots els llocs. Encara no se perquè em varen cancel·lar el compte de Facebook i durant uns dies vaig sentir-me lliure, però aleshores vaig adonar-me que sense companyia de discs ni agents ho necessitava i vaig haver d’obrir un compte nou. De fet és genial per a aquestes coses. La meva nena es posa nerviosa si em veu que li dedico més temps a l’ordinador que a jugar amb ella, cosa que em va perfecte per limitar el temps que em passo davant la pantalla.

Què significa per a tu ser un artista independent?
Té a veure amb formar part d’una comunitat, una “lliga dels artistes”. També és sinònim de tenir una carrera i no ser flor d’un dia.

Segueixes la música d’avui en dia?
I tant! Mai no has de deixar d’escoltar música nova o la teva creativitat se'n ressentirà. M’agraden els artistes en funció del que transmeten en directe. Aaron Lee Tasjan, Joe Pug o Guillian Welch són alguns noms que em vénen al cap. Ara que visc a Nashville estic investigant a fons l’immens talent que hi ha en aquesta ciutat. Escoltar Nikki Lane és com utilitzar una màquina del temps. És el passat i el futur al mateix temps.

Democràcia. Crisi. El poder és del poble?
Com et comentava acabo d’arribar d’un viatge de dues setmanes a Cuba i he estat molt atent a tot el que va passar a Espanya amb el moviment dels indignats. Si t’he de donar una resposta curta et diria que sí, però amb una mica de discurs et diria que no les tinc totes en què l’expressió “el poble” vulgui dir una merda. Almenys al meu país. El fenomen Occupy Wall Street s’ha tornat avorrit, fins i tot pels més compromesos. Qui sap si més endavant tornarà a agafar força. Vaig registrar votants a l’estat d’Ohio anys enrere. Sé perfectament què és l’apatia.

Apàtic és precisament el que no és Tim Easton. Un home amb qui dóna gust parlar. Un cantautor i rodamón de veritat. Honest i sensible. 



Podreu veure a Tim Easton amb Her Only Presence el proper dijous 22 a la sala Rocksound de Barcelona.  Més detalls: http://www.facebook.com/events/371323266230647/  

Comentaris

Entrades populars